
"ARESTES"
Filólogo y Poéta. Joan-Ignasi Elías
1/I
Exhaust, per roques
incertes de l’oratge
silent emigro,
i, tan fràgils, la petja
del bes del temps ignoro.
3
Nits esberlades,
les solituds immenses,
els cels, els pares.
Lleu, el matí tremola
amb el glaç d’hora fosca.
1/II
El límit besa
la faç de la penombra
enlluernada.
En els fils de la boira,
pors silents, llum, nosaltres.
34/II
Plou temps en llavis
adversos, roigs de nusos,
cels en cadenes.
Són colors de pissarres,
són grafits de les penes.
Joan-Ignasi Elías Poeta
El lliber "Arestes" és, sobretot, una recerca que comporta la superació del record i la lluita entre l'adversitat i l'esperança. El tipus d'estructura mètrica m'ha permès d'emmotllar la veu interior a una emocionalitat solitària, però necessitada de sensibilitats externes,
on la paraula simbòlica de poliedres vitals s'hi ajusta amb passió continguda, en un recorregut adolorit, però ferm, cap a la claror.


ART-MIRALL / Laboratorio de Creación / Galería, Arte Gastronómico y Proyectos / Carrer Mirallers 7 08003 Barcelona
1/I
Exhausto, entre rocas
inciertas del viento
silente emigro,
y, tán frágiles, huellas
del beso de tiempo ignoro.
3
Noches agrietadas
las soledades inmensas, los cielos, los padres.
Leve, la mañana tiembla
con el hielo de hora oscura.
1/II
El límite besa
la faz de la penumbra
deslumbrada.
En los hilos de la niebla,
miedos silentes, luz, nosotros.
34/II
Llueve tiempo en labios
adversos, rojos de nudos,
cielos en cadena.
Son colores de pizarra,
son grafías de las penas.
"ARESTES"
Poémari
1/I
Erschöpft, zwischen Felsen
zweifelnd des Windes
in Stille ausbrechend (emigrierend, wachsend,entstehend)
und, so zarte Spuren
des Kusses der Zeit verkennend.
3
Gespaltene Nächte
die umwältigende Einsamkeiten
die Himmel, die Eltern.
Mild zittert der Morgen
mit dem Eis der dunklen Stunde
1/II
Die Schwelle küsst
das Ebenbild der Dämmerung
verblendet.
Auf den Fäden des Nebels
stille Ängste, Licht, wir
34/II
Zeit regnet auf Lippen
widrigen, rote Knoten,
Himmel in Ketten
sind Farben auf Tafeln,
sind Grafitis der Trauern.
1/II
Exhausted between rocks
uncertain of the wind
silently I migrate
and so fragile prints
of the kiss of time ignoring.
3
Splitted nights
of immense solitudes
the skies, the parents.
Mild shivers the morning
with the frost of the dark hour.
1/II
The limit kisses
the face of penumbra
dazzled.
On the strings of mist
silent fears, light, us.
34/II
Time rains on lips
adverse, reds of knots
skies in rows
are colors of slates,
are grafitis of pains.
1/II
Виснажений, по скелях
невірних від бурі, крихких,
тихий іду,
слід
поцілунка часу мені не відомий.
3
Розторощені ночі,
самітності безмірні,
і небеса, батьки.
Від передсвітанкового морозця
зоря тремтить легка.
1/II
Рубіж цілує
обличчя сутінок
осліпленне.
В язиках туману
мовчазні страхи, світло й ми.
34/II
Дощить час у губах
протилежних, в червоних вузлах,у кайданах піднебіння.
Вони є кольори гаспідні
вони вуглець жалю.